Unió Excursionista Prats de Lluçanès

Pic d'alba

pic alba (5)P PIC DE L’ALBA (3.107m) i GENDARME DE ALBA (3.054m)

24-08-13 | Som l’Anselm, el Pere, l’Andreu i la Cristina. Sortim de Prats el dia abans per poder fer nit a l’acampada municipal de Benasque (la Senarta) i així començar més d’hora la jornada de l’endemà.

Com que anem bé de temps decidim fer una visita a la coneguda botiga Barrabes i delir-nos amb tot el material que hi ha. A l’acampada, desprès de muntar la tenda, sopem a la fresca i cap a descansar. 

Ens aixequem a les 4 de la matinada i sense encantar-nos massa sortim per poder agafar el primer autobús, el de les 5 del matí. L’autobús va ple, l’ambient és silenciós però molt agradable, tots estem allà per un mateix repte: intentar algun cim de la vall. A la Besurta, punt on et deixa l’autobús, mengem una mica i mentrestant observem com tothom s’equipa per començar el seu objectiu. 

Són les 5.30 del matí, comencem enfilant cap el refugi de la Renclusa amb bon ritme. El camí és molt evident ja que es tracta d’un refugi molt concorregut en qualsevol estació de l’any. A les portes de la Renclusa fem una petita parada per treure’ns una capa i des d’allà podem veure la llum de bastants frontals al llarg del camí tradicional que enfila cap als “portillons” per anar a fer el mític Aneto, entre d’altres. Nosaltres aquesta vegada no hem de seguir la ruta de la majoria sinó que ens desviem a la dreta travessant el torrent de la Maladeta per un pont de fusta i seguim el camí marcat amb fites, que ja no deixarem fins al cim (ascensió molt ben marcada). Així doncs, comencem amb calma i sols, ens espera un desnivell positiu de 1200m. 

Al cap de mitja hora de seguir enfilant el torrent arribem als llacs de la Renclusa però encara és fosc i no podem apreciar la bellesa del lloc. A la baixada podrem gaudir del paisatge dels aiguamolls, així és com anomenem aquest indret entre nosaltres. Seguim les fites que voregen els llacs i seguim pujant, aquesta vegada per l’esquerra del torrent. Arribem a la morrena de la glacera de la Maladeta per on travessem i ens desviem cap a la rampa de la dreta, direcció al coll de Paderna. De seguida comença un caos de pedres de totes mides per on hem de remuntar sortejant el camí més còmode. 

Anem guanyant alçada i les vistes de l’albada són espectaculars; per una banda, la condensació i els núvols que pugen del fons de la vall, i per l’altre l’espectacle dels 3000s que ens envolten. 

La pujada és fa més amena amb aquestes vistes i ara també per la mirada fixa dels cabirols que es deixen ben fotografiar. Observen la nostra direcció i van espiant per controlar-nos des d’un tros més amunt. 

En un moment determinat observem la cresta que uneix el cim de la Tuca Blanca de Paderna amb el pic de l’Alba i que hem de travessar per una escletxa a uns 2900m d’alçada i que ja s’insinua. Per arribar a culminar la cresta seguirem les fites i pujarem per una pronunciada rampa. La pujada no és complicada però s’ha d’estar al cas amb la grimpada ja que algunes pedres es mouen. Un cop remuntat el pas crític continuem pujant pel pedregar fins arribar a l’avantcim. Les vistes són impressionants i el dia immillorable, així que arribem al cim per l’aresta, és una mica aèria i exposada però amb bones presses de peus i mans. 

Des del cim la immensitat del llac de Cregüeña, el Diente de Alba i tot el massís de la Maladeta. De nou i degut a tot el que abarquen els nostres ulls comentem que som ben poca cosa allà al mig però alhora uns privilegiats de gaudir d’un cim sols ja que cada vegada trobes més gent per aquestes alçades de món. 

Després d’esmorzar tornem a l’avantcim i comencem a baixar per la cresta que enllaça amb el segon cim, el Gendarme d’Alba. És una cresta compromesa, així que decidim perdre una mica d’alçada i flanquejar. Remuntem per una petita xemeneia i desprès de dos passos delicats arribem al cim, concretament un cim molt aeri d’uns 9 metres quadrats i volat al vuit per un dels seus costats. 

Un cop feta la foto de rigor anem per feina en el descens ja que aquí s’hi que venta el típic airet dels cims. Perdem alçada ràpidament desfent exactament el camí de pujada. Pensàvem que seria bastant més lent però en passem molta via, amb menys de dues horetes arribem als llacs on ens parem a fer algunes fotos. Seguim el camí i arribem a la Renclusa on hi fem una parada per saludar els burros ja típics del refugi. 

Ara si, emprenem la ultima baixada que acaba a on agafem el bus. Un cop allà per això, i per no trencar la tradició, demanem la birra de ¾ que acompanyarà el dinar.

Estirats a la gespa, esperant l’autobús, parlem del cim que farem l’endemà, concretament el Salvaguardia, un autèntic mirador del massís de la Maladeta i del Posets.

pic alba1Gpic alba (13)2G

pic alba (12)3Gpic alba (15)4G

pic alba (18)5Gpic alba (22)6G

 

Cristina Font (UEPrats)

 

 
Estas a: Inici Registre de sortides Alpinisme Pic d'alba