Unió Excursionista Prats de Lluçanès

Ascensió a la Maladeta

Maladeta (16)p

Fa dies que no neva al Pirineu, però tot i així tenim ganes d’aixafar neu. Així que decidim acabar les festes de Nadal fent el pic de la Maladeta (3.308m), una muntanya que a l’hivern té un encant especial.


Com que ens queda una mica lluny, no ens queda més remei que agafar el cotxe i fer els aproximadament 325 quilòmetres que separen Prats de Lluçanès de Benasc.Som el Ramon, el Fontca, el Pere i el Màrius. Sortim el diumenge dia 8 de gener a les 12 del migdia i a 1/4 de 5 de la tarda arribem a l’Hospital de Benàs (1.750m), on hem de deixar el cotxe. Mengem una mica, acabem de preparar les motxilles i ens posem a caminar a 3/4 de 5 de la tarda pel camí que porta cap a La Besurta, que a l´hivern està habilitat com a pista d’esquí de fons. El dia no pot ser millor. Es respira una tranquil·litat no gens habitual –el fet que sigui diumenge a la tarda implica que no hi hagi ni muntanyencs ni esquiadors– i no es veu cap núvol per enlloc. Ens encantem bastant amb les càmeres de fotos ja que l’ocasió s’ho val. Amb uns tres quarts d’hora arribem a La Besurta (1.900m.), i amb uns tres quarts d’hora més i entrada de fosc, arribem al Refugi de La Renclusa (2.140m.). Com que la neu és molt dura, ja ens hem calçat els grampons abans d’arribar al refugi.

Compartirem refugi amb el Nico i l’Adrian (els encarregats del local) i amb una parella que volen pujar a l’Aneto. Un privilegi ser tan poca gent a un refugi habitualment molt concorregut com és La Renclusa. Fem una partideta de ping-pong per agafar gana pel deliciós sopar que ens espera: una sopeta de verdures ben calentona, una amanideta amb enciam, tomàquet i sardina, i un tall de vedella amb puré de patates i una salsa boníssima. I per postres una natilla casolana amb canyella... per llepar-se’n els dits!!!  Tampoc hi van faltar unes partides de truc amb cartes de pòquer... i cap a dormir. 

L’endemà dilluns ens llevem a les 6 del matí; fem els últims preparatius i esmorzem per començar a caminar cap al nostre objectiu a 1/4 de 8. Sortim del refugi amb els grampons calçats. Seguim la ruta normal que porta a l’ascensió de l’Aneto fins pràcticament al Portilló Superior, que deixem a la nostra esquerra. La neu està en perfectes condicions per pujar amb grampons. A l’alçada del Portilló, continuem rectes per la Glacera de La Maladeta fins a arribar al peu del corredor que ens ha de portar al Coll de La Rimaya (3.232m.). La neu al corredor està bastant  dura i trepitjada i, quan arribem al coll, tots quatre tenim la sensació que la baixada serà, si més no, delicada. Un cop al coll només queda seguir la fàcil aresta cap a la nostra esquerra que ens porta fins al cim de La Maladeta (3.308m.). Són 3/4 d’11 i hem tardat unes tres hores i mitja des que hem sortit del refugi.  Bufa una mica de vent i se’ns accentua la sensació de fred. Fem les fotos de rigor en un dia amb un sol esplèndid i busquem un lloc arrecerat per menjar i refer les forces. Cap a 3/4 de 12 emprenem el camí de tornada. Arribem al Coll de La Rimaya i decidim treure la corda per baixar el corredor assegurats. Durant la baixada, els grampons i el piolet grinyolen  de valent. La veritat és que esperàvem trobar el corredor en millors condicions, però baixant a poc a poc i assegurant-nos anem perdent alçada fins a arribar al peu del corredor. Continuem descendent desfent el camí de pujada per arribar al Refugi cap a 1/4 de 4 de la tarda. Hem trigat tant en baixar com a pujar. A la Renclusa, dinem algun entrepà que encara ens queda, recollim el material que hem deixat aquest matí i continuem el camí cap a La Besurta i Hospital de Benás, on arribem a 2/4 de 6 de la tarda. Només ens queden unes quatre hores  i mitja de cotxe per arribar a casa i posar fi a una altra magnífica jornada de Pirineu.   

 

Maladeta (11)gMaladeta (19)g

Maladeta (22)gMaladeta (25)g

Maladeta (26)gMaladeta (36)g

 

Màrius UEPrats

 
Estas a: Inici Registre de sortides Alpinisme Ascensió a la Maladeta